Jafudà

Jafudà és una iniciativa per establir i fomentar una xarxa de diàleg entre diversos camps relacionats amb la cultura i la innovació com la creativitat, l’ensenyament, la indústria, l’economia, els mitjans de comunicació o els moviments socials i polítics.

Proposem trobades; reunions informals per intercanviar informació, contrastar opinions i contemplar diversos punts de vista, que s’aprofundiran a través de la web i de noves trobades.

Els diàlegs volen indagar sobre el paper de la cultura i la innovació en la societat contemporània, observant molt especialment les persones i idees emergents, i discutir sobre mètodes vàlids i eficaços per a desenvolupar idees noves i fructíferes en el sistema actual.

Cada trobada serà un sopar d’entre deu i dotze persones que tindran en comú la implicació amb el tema a debatre i les seves qualitats, ja sigui de lideratge, creativitat, rigor, innovació, compromís, etc. En cada reunió, abans de sopar, un dels convidats introduirà breument la conversa que es desenvoluparà al llarg de l’àpat.

Diem Jafudà, en referència a Jafudà Cresques, ciutat de Mallorca, 1350 - Barcelona, 1410. Cartògraf jueu, fill del cartògraf Cresques Abraham.

Cresques Abraham era d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics. Protegit pels reis de Catalunya-Aragó Pere III, Joan I i Martí I, deixà una nodrida documentació sobre cartes nàutiques fetes per ell, en especial el notable Atles català del 1375, en la confecció del qual fou ajudat pel seu fill Jafudà Cresques.

L’Atles Català és un mapamundi dibuixat el 1375 i conservat a la Bibliothèque Nationale de París. Consta de 6 fulls de pergamí (50 x 64 cm), il·luminats amb set colors i les llegendes en català. Dos fulls són introductoris: el primer conté textos cosmogràfics distribuïts en quatre columnes; el segon, un gran "calendari" circular inscrit en un quadrat. Els fulls restants són quatre mapes (traçats seguint el sistema de rumbs marítims), que, posats l'un al costat de l'altre —bé que la coincidència no sigui exacta—, donarien la representació del món llavors conegut: Europa, Àfrica i Àsia, des del meridià de les Canàries fins a la mar de la Xina i des del tròpic de Càncer aproximadament fins al paral·lel 60°N. No consta qui n'és l'autor, però sembla que es tracta del mapamundi fet per "Cresques lo jueu" —Cresques Abraham o el seu fill Jafudà Cresques— i que, el 1381, l'infant Joan (després Joan I) regalà a Carles VI de França. La representació dels països bàltics de la carta de Joan de la Cosa probablement deriva d'aquest atles.

Aquesta carta portolana és el primer mapamundi que inclou la Rosa dels Vents.

Anomenar Jafudà els sopars s’escau per quatre motius:
— un mapa és la idea que tenim del món, la seva representació. Els sopars han d’enriquir la nostra representació del món i descobrir-nos-en aspectes que en desconeixem;
— la innovació que representà l’ús de la Rosa dels Vents a la carta és una de les qüestions principals que ens interessen;
— l’emergència del jove Jafudà, que més endavant i gràcies a l’Atles serà reconegut internacionalment, també és una de les coses que volem que els nostres convidats aportin al debat;
— i, finalment, el networking que potencialment desenvoluparà aquest projecte no deixa de ser un tipus de cartografia social.