Cartografia i cultura - 29 de març de 2011
hi ha un tema que trobo important en el context de barna, que és la relació entre el mapa global i el local, entre les dues escales: com estar connectats i oberts i treballar igualment en el panorama local. atendre els grans fluxos del món i observar amb el microscopi, fer servir el bisturí. com situar-nos en un context sense centres, ple de perifèries. és un tema molt tractat en un sentit genèric, però continua essent una font de frustració a barna: volem ser alguna cosa en el món, sense saber què o com, i mentrestant oblidem el context local. no sabem encara encarar l'encaix en el nou context i anem marejant la perdiu amb debats identitaris o massa abstractes, maltractem el teixit local i l’anem empetitint.
per exemple, sobta que els artistes busquin únicament en el mercat local i no entenguin que hem de veure la ciutat com un node. és a dir, és difícil, en una ciutat petita, voler desenvolupar-hi íntegrament la carrera, i això no ha de ser un problema o font de crispació. el mercat és més que mai global i la ciutat un punt d’arrencada. hem de ser capaços d’acollir més propostes de fora i alhora tenir menys por de sortir fora i contrastar el nostre paisatge cultural amb altres realitats. la qualitat de la creació artística de barcelona, sens dubte, se’n beneficiaria. i podríem rebaixar el malestar d’un sector cultural com més va més obsedit a trobar finançament d’unes institucions amb poca dotació i massa sol·licituds.
d’altra banda, un debat sobre la visió metropolitana seria necessari. cal entendre que el centre de la ciutat és la torre foster i no pas la plaça catalunya. és l'única via de supervivència. una gran ciutat tot al voltant d'unes muntanyes, en forma de donut. una ciutat centrifugadora. i no pas un centre atapeït, petit, i mal connectat amb la resta de poblacions de l’àrea metropolitana. no estem tan lluny de la catalunya ciutat, però en canvi, des de principis dels vuitanta, totes les operacions per repensar barcelona –penso sobretot en el pla “del seminari al liceu”, presentat el 1983– han anat encaminades a recuperar el centre, a reconcentrar la ciutat. no seria hora de mirar-nos-la a una altra escala, de copsar tot el material humà i creatiu que hi ha una àrea major? la cartografia del segle xxi és molt més àmplia. això són unes primeres reflexions que em porten a algunes preguntes:
— com podem començar a pensar, des del món de les arts, la barcelona metropolitana?
— és un problema tenir un mercat local petit o és una oportunitat?
— com podem articular millor el territori?
— quina és la relació que hi ha d’haver entre urbanisme i cultura? per què els plans urbanístics no han tingut en compte el teixit cultural, més enllà de les grans peces com el macba i el cccb?
— és vigent encara o té sentit plantejar les reformes urbanístiques com a manera de guarir mals socials? la cultura ha de ser utilitzada amb aquesta finalitat també? i finalment una pregunta important:
— com podem fer renéixer la il·lusió per crear i viure des de barcelona? podem canviar la perspectiva de la ciutat si canviem els paràmetres per repensar-la i cartografiar-la?
Eduard Escoffet
per exemple, sobta que els artistes busquin únicament en el mercat local i no entenguin que hem de veure la ciutat com un node. és a dir, és difícil, en una ciutat petita, voler desenvolupar-hi íntegrament la carrera, i això no ha de ser un problema o font de crispació. el mercat és més que mai global i la ciutat un punt d’arrencada. hem de ser capaços d’acollir més propostes de fora i alhora tenir menys por de sortir fora i contrastar el nostre paisatge cultural amb altres realitats. la qualitat de la creació artística de barcelona, sens dubte, se’n beneficiaria. i podríem rebaixar el malestar d’un sector cultural com més va més obsedit a trobar finançament d’unes institucions amb poca dotació i massa sol·licituds.
d’altra banda, un debat sobre la visió metropolitana seria necessari. cal entendre que el centre de la ciutat és la torre foster i no pas la plaça catalunya. és l'única via de supervivència. una gran ciutat tot al voltant d'unes muntanyes, en forma de donut. una ciutat centrifugadora. i no pas un centre atapeït, petit, i mal connectat amb la resta de poblacions de l’àrea metropolitana. no estem tan lluny de la catalunya ciutat, però en canvi, des de principis dels vuitanta, totes les operacions per repensar barcelona –penso sobretot en el pla “del seminari al liceu”, presentat el 1983– han anat encaminades a recuperar el centre, a reconcentrar la ciutat. no seria hora de mirar-nos-la a una altra escala, de copsar tot el material humà i creatiu que hi ha una àrea major? la cartografia del segle xxi és molt més àmplia. això són unes primeres reflexions que em porten a algunes preguntes:
— com podem començar a pensar, des del món de les arts, la barcelona metropolitana?
— és un problema tenir un mercat local petit o és una oportunitat?
— com podem articular millor el territori?
— quina és la relació que hi ha d’haver entre urbanisme i cultura? per què els plans urbanístics no han tingut en compte el teixit cultural, més enllà de les grans peces com el macba i el cccb?
— és vigent encara o té sentit plantejar les reformes urbanístiques com a manera de guarir mals socials? la cultura ha de ser utilitzada amb aquesta finalitat també? i finalment una pregunta important:
— com podem fer renéixer la il·lusió per crear i viure des de barcelona? podem canviar la perspectiva de la ciutat si canviem els paràmetres per repensar-la i cartografiar-la?
Eduard Escoffet
Convidats
Mandonguilles
Tertúlia
Pròximament.
